Al llarg de més de seixanta anys d’intensa trajectòria intel·lectual, John Berger va desafiar la nostra manera de veure i de pensar el món en obres tan celebrades com Maneres de mirar i G., però Berger també va escriure poesia tota la seva vida. Poemes escollits recull per primera vegada en català la seva producció poètica, inèdita o dispersa entre els seus assaigs, llibres de ficció i altres publicacions.La poesia de John Berger, com si busqués fer justícia, emmarca tot allò que tenen d’extraordinari les vides dels més humils. I, a partir d’aquí, amb una mirada nítida i intensíssima, dedica els seus versos a l’amor i a la guerra, a la història i a la memòria, a l’emigració i a la immigració, a l’art i a la política, però torna sempre a la vida rural.En un dels seus llibres sobre artistes, Berger diu que la poesia no té mare. Potser no, però els seus poemes —tal com escriuen els traductors d’aquest volum— són sovint com un pom de flors precioses que acaba en un abocador. Això sí, en aquell humus de cuc de terra s’hi aniran pansint pètals, fulles i tiges i hi renaixerà l’esperança en forma d’un altre ram tant o més ufanós que el precedent.
Al llarg de més de seixanta anys d’intensa trajectòria intel·lectual, John Berger va desafiar la nostra manera de veure i de pensar el món en obres tan celebrades com Maneres de mirar i G., però Berger també va escriure poesia tota la seva vida. Poemes escollits recull per primera vegada en català la seva producció poètica, inèdita o dispersa entre els seus assaigs, llibres de ficció i altres publicacions.
La poesia de John Berger, com si busqués fer justícia, emmarca tot allò que tenen d’extraordinari les vides dels més humils. I, a partir d’aquí, amb una mirada nítida i intensíssima, dedica els seus versos a l’amor i a la guerra, a la història i a la memòria, a l’emigració i a la immigració, a l’art i a la política, però torna sempre a la vida rural.
En un dels seus llibres sobre artistes, Berger diu que la poesia no té mare. Potser no, però els seus poemes —tal com escriuen els traductors d’aquest volum— són sovint com un pom de flors precioses que acaba en un abocador. Això sí, en aquell humus de cuc de terra s’hi aniran pansint pètals, fulles i tiges i hi renaixerà l’esperança en forma d’un altre ram tant o més ufanós que el precedent.
Rep el nostre butlletí
Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Zero SPAM, només continguts de valor.
