Qui comença a escriure narrativa sovint arrossega una feixuga motxilla de prejudicis al voltant del fet literari. La nostra inseguretat fa que ens amaguem sota clixés, prosa críptica i floritures innecessàries. Cal deixar anar aquesta càrrega i confiar en la precisió de la nostra veu crua i directa. Un dels millors referents per il·lustrar aquesta confiança és la prosa de Mercè Rodoreda, raó per la qual tots els capítols d’aquest manual d’escriptura contenen fragments de La plaça del Diamant, la seva obra més coneguda.
Qui comença a escriure narrativa sovint arrossega una feixuga motxilla de prejudicis al voltant del fet literari. La nostra inseguretat fa que ens amaguem sota clixés, prosa críptica i floritures innecessàries. Cal deixar anar aquesta càrrega i confiar en la precisió de la nostra veu crua i directa. Un dels millors referents per il·lustrar aquesta confiança és la prosa de Mercè Rodoreda, raó per la qual tots els capítols d’aquest manual d’escriptura contenen fragments de La plaça del Diamant, la seva obra més coneguda.
Rep el nostre butlletí
Subscriu-te i rebràs totes les nostres novetats. Zero SPAM, només continguts de valor.
