Elena Crespi explica, d'una manera clara i didàctica, quins són els actors i els mecanismes que alimenten la bèstia de la pressió estètica a la nostra societat.
La lluita contra la grassofòbia i la violència estètica no és gens senzilla i és que, malgrat tenir un clar biaix de gènere, són problemàtiques que ens afecten transversalment com a societat i que cal abordar col·lectivament. En canvi, sovint s'enfoquen des d'una òptica individual i culpabilitzadora, com si des d'edats molt primerenques no se'ns hagués exposat a un bombardeig constant d'imatges, discursos i imaginaris que ens dicten quins cossos són vàlids i quins no.
Alimentar la bèstia ens ajuda a veure que no és possible aconseguir la satisfacció total amb el propi cos, i com creure que hi ha una sortida individual a un problema que és estructural només ens porta a la infelicitat i al malestar en àmbits molt diversos de la nostra vida, des de la sexualitat fins a la salut física i mental.
