Recomanacions d'estiu de la Carlota

Recomanacions personals de la Carlota.

No fa gaire que sóc la mare de dues bessones i m'ha tocat buscar narratives que ampliïn la idea de maternitat ( el discurs oficial és ¿¿¿wtf???) i les he anat a buscar en un dels meus gèneres preferits, el terror, perquè, alguna cosa té la maternitat de terrorífica, o no? aquí va una selecció que no pararà de créixer perquè ja anem entenent que la maternitat és un tema literari central i no un "tema de dones" ni de manuals d'autoajuda:

Gótico sureño, white trash, literatura redneck , realisme brut tot això i més trobem en l’obra de Bonnie Jo Campbell, 'Madres, avisad a vuestras hijas" Dirtyworks. Ben bé no és terror però si que és bastant terrorífic tot el que el que passa, si bé trobem un petit bri de tendresa, és perquè s'hi ha col·lat com una mala herba.En aquests relats el context en el que es desenvolupa la maternitat, tot allò i tots aquells que ens envolten, és molt més important del que la norma, en la qual l’entorn sembla una sort d’espai neutre que no intervé en les relaciones familiars, ens vol fer creure. Au, a patir!

"Sundial" de Catriona Ward. Runas. Aquí si que va una de terror que també us recomana Stephen King, queda dit.Anem al desert de California, en una novel·la en la que s’encreuen les històries i els temps. És un trencaclosques, al llarg de la novel·la et trenques literalment el cap per fer encaixar-ho tot i no ho aconsegueixes fins casi arribat el final. Amb un estil molt propi l’autora et fa desconfiar de tothom i la tensió narrativa in crescendo fins al final no decau mai. La pregunta que ens fa, fins a on estàs disposada a arribar per no transmetre els teus traumes als teus fills?

"Ulls verds", Joyce Carol Oates. L'Altra editorial. Abandonem el desert i anem a Washington a la gran casa d’una família adinerada. Si parlem de literatura angoixant i asfixiant hem de parlar d' Oates. Aquí veiem el silenci de les dones dins l’estructura patriarcal de la família tradicional i com les filles han de recórrer a inventar fantasies i amagar la seva pròpia veu per tal de sobreviure. Quin plaer llegir a Oates en català! volem més terror en català!!!

"Miseria", de Dolores Reyes. Alfaguara. L’autora ens té el cor robat des de Cometierra, així que la continuació és el que necessitàvem llegir aquest any. Miseria és la novia d’en Walter, el germà de Cometierra. Ara tots tres a la ciutat s’han de readaptar al nou medi i veure com tirar endavant. Miseria està embarassada i pareix durant el relat. Increïble el relat del part, no perquè sigui un part extraordinari, però si perquè estem molt poc acostumades a llegir parts en la ficció, així que donem les gràcies a l’autora per posar-hi el focus. La història és de les bones, de les que t’enganxen, volem saber que els passa als personatges així que ja estem un altre cop ansioses per la següent novel·la de Reyes.

"Madres oscuras" VVAA. Horror Vacui. Increïble antologia que s’han currat els amics d’Horror Vacui. Aquest recull de relats dignifica el tema de la maternitat en la narrativa de terror escrit per dones. En ell es donen cita autores de mitjans del s.XIX amb autores tant actuals com Layla Martínez i Nieves Mories, entre d’altres.

El millor, el diàleg que s’estableix entre els diferents textos i èpoques, la diversitat de formes, llenguatges i estructures narratives i el tema comú, la crueltat i la perversitat d’aquestes mares que s’allunyen cada una a la seva manera de l’arquetip de l’àngel de la llar. La gran descoberta, la imatge que fa de portada. Si no sabeu el que son les Hidden Mothers d’època victoriana ho heu de descobrir de la mà dels Horror Vacui.

"La otra madre" de Lucy Clifford. Beetruvian. Poc en sabíem de Lucy Clifford abans d’aquesta antologia de relats de l’autora, però al veure que el conte que dona títol al recull va inspirar a Neil Gaiman a escriure Coraline, l’ha convertit en una de les nostres referents, i més un cop llegit el relat i la esta de relats fluffy. Però que la veritat és que de suaus, poc. Tot i que si que hi ha certa tendresa de Fons en els contes mentre llegeixes t’envolta un aire inquietant i pertorbador. El relat central, és una joia dels contes “infantils”, sense els edulcorants dels que estem tant acostumats, d’aquells que si els expliques a les criatures les traumes. Enhorabona a l’editorial Beetruvian que fa molt poc que ha nascut i ja ens porta títols tant imprescindibles com aquest!