Les recomanacions de la Carlota:

Una cosa que passa quan ets llibretera i fas un repàs ràpid dels prestatges és que alguns llibres et criden, d’alguna manera et convoquen. A mi m’ha passat aquest darrer temps amb els llibres blaus. Que les portades siguin de color blau no vol dir que tots els llibres amb portades de color blau siguin llibres blaus, s’ha d’entendre més aviat com un senyal. Ha estat curiós anar descobrint com tots ells tenen en certa manera un vincle, un parentiu en els temes i en la manera de tractar-los.

Des de Conexión de Kate Tempest Sexto Piso ( Connectar , Animallibres)  fins a Seducción y Traición d’Elisabeth Hardwich, Navona , passant per El fin de la novel·la de amor de Vivian Gornick, Sexto Piso (La fi de la novel·la d'amor  L'Altra Editorial ), La escritura como un cuchillo d’Annie Ernaux, Cabaret Voltaire, i Bluets de Maggie Nelson L'Altra Editorial (en castellà, Bluets Tres Puntos Ediciones ) tots ells ens parlen de la creativitat i concretament de l’acte d’escriptura. Ens parlen de com la creativitat està connectada directament a la vida, de la importància de la biografia , (biografies de dones i persones no binàries).

“Aquella nit vaig parlar de creativitat. Sobre els relats que construïm que relliguen el món i que l’esqueixen. Sobre la importància de la literatura i de l’art d’explicar històries a l’hora de cultivar més empatia i la importància d’estar sempre alerta a les desigualtats creixents de la vida” (Tempest).
 

Ens parlen també de la relació amb l’amor, sobretot del final d’aquest, “Vull que sàpigues, si algun dia llegeixes això, que hi va haver un temps en què hauria preferit tenir-te al meu costat més que totes aquestes paraules” (Nelson) i del final d’una manera d’entendre l’amor i de l’espai que aquest ha ocupat en les nostres vides,
 

fent un exercici grandiós de relectura dels grans relats que ens precedeixen:
 

“El paso de esposa encantadora y juvenil a la radical y valerosa heroïna que emprende su camino sola siempre ha sido un dilema. (...) Lo cierto es que Nora siempre ha sido libre; està todo ahí, en su alegria, su falta de autocompasión, su impulsividad, en su naturaleza generosa y efusiva. Y Nora nunca, ni por un momento, confio en Helmer” (Hardwich, el capítol dedicar a Casa de Muñecas d’Ibsen).
 

Ens parlen de finals que son en realitat punts i a part. Annie Ernaux ens parla de la llibertat, del gaudi, del desig, lligats a l’escriptura:

“Cómo escribo mis libros... Tengo la impresión de que cada uno ha sido escrito de manera diferente, però lo que difiere, creo yo, es mi vida personal, el mundo a mi alrededor (...)El hecho de que no haya convertido la escritura en mi oficio (...) juega un papel importante: puedo tomarme el tiempo de aceptar mi deseo.”  (Ernaux)
 

Totxs ellxs, veus intel·ligents, que han assolit la maduresa respecte l’acte creatiu i també respecte la manera de llegir la literatura i la vida, ens convoquen en aquest cant coral a pensar-nos, a assolir aquesta calma que ens permet deixar enrere el que ja no és i sentir el propi pes avançant en la direcció que es vol.

No m’atreveixo a definir la categoria de llibres blaus perquè sé que en vindran molts més, de fet ja en tinc una pila més per llegir, però si alguna cosa comparteixen és que ens parlen amb honestedat, consciència i tenen, certament, la qualitat d’una habitació pròpia plena de veritat.